PINTEN BASTOS

Avui cedeixo aquest espai a l’escrit que m’ha fet arribar la meva amiga Teresa Alabèrnia. Els fets que explica posen en evidència que dins el Cos dels Mossos d’Esquadra hi ha personal que no hi hauria d’haver entrat mai, que no coincideixen gens amb el model de policia catalana que tots volíem i que confonen els papers. Ja sabem que els requisits que es demanaven al principi s’han anat rebaixant, que han hagut de reciclar molts guàrdies i policies que venien de les Fuerzas de Seguridad del Estado i incorporar-hi gent que defensa els interessos d’una nació que no és la nostra i que tracta els legítims ciutadans de Catalunya com a enemics. Fins ara deien: “Compte, que l’única diferència entre els mossos i la policia nacional és que et peguen en català”. Doncs sembla que ara ja ni això, si els hi rota pels collons, et foten la garrotada amb la lengua del imperio. sense donar cap explicació. Per sort, jo tinc amics i amigues que són mossos i tenen molt clar en quin país treballen i a qui han de defensar, però potser aviat els que haurien de ser-ne el model en seran l’excepció.

AGREDITS COM A POBLE I COM A CIUTADANS (PREPOTÈNCIA I IMPUNITAT DELS MOSSOS)
Avui 11 de setembre a les 20'30h aprox. a la cantonada dels Jutjats de BCN, el meu company Josep M. Cadenas i jo, Teresa Alabèrnia, en sentir que dos Mossos d'Esquadra estaven parlant en castellà entre ells, ens hem comentat: "Ho sents?" "Si, és veritat el que ens havien dit, la majoria sembla ser que no utilitzen el català habitualment" "Quin mal exemple,no?" Un dels dos, el més baixet, ens increpa tot seguit: "Qué passa? parlem com ens dóna la gana". És aleshores quan li preguntem el motiu pel qual no parlen en català i textualment ens etziba un definitiu "No parlo català perqué no em passa pels collons" Li demanem el seu nº d'identificació tot fent-li saber que pensem donar a conèixer als seus superiors jeràrquics la mala educació mostrada . Es nega a identificar-se, afirmant que no està obligat a fer-ho. Prenem nota de la referència del seu vehicle: 1040 E121 i al moment ens veiem encerclats per altres Mossos que ens demanen la documentació. Evidentment no ens neguem a donar-la però sí que preguntem el motiu i alhora els fem saber que també volem que s'identifiquin. El motiu, diuen, és que ja que nosaltres hem estat anotant els números de la furgoneta ells tenen tot el dret de saber qui som, i referent a les identificacions professionals ningú els obliga a donar-les. Ens tenen uns vint minuts palplantats en mig del carrer esperant no sabem ben bé què -redactant alguna denúncia per "agrabio al idioma común de todos los españoles"? per "intolerancia al bilingüismo institucionalizado"? o simplement per actuar com a ciutadans lliures?
Quina defensa tenim davant les agressions als ciutadans i al País per part de funcionaris la missió dels quals seria precisament la de garantir-ne els seus drets? (Aquesta pregunta l'adrecem especialment al Sr Saura)
Teresa Alabèrnia i Domènech DI 36.893.750
Josep M. Cadenas i Sureda DI 40.231.342
Mas Genesta
Vall-llobrega (Baix Empordà)

Embolica, que fa fort!

Avui, després del repòs estacional i la desconnexió necessària i convenient, he buscat el programa dels actes de la Diada al meu poble per planificar les activitats dels últims dies de vacances, per decidir quedar-m'hi o anar cap a Barcelona. L’he trobat al web de l’Ajuntament en format PDF, tan reduït que a ull nu no es podia llegir res i tan atapeït que m’ha fet pensar: Òndia, si que en fan de coses aquest any, tres pàgines plenes! Quan he anat pitjant el piu del ratinyol per anar engrandint la lletra amb la lupa virtual, he pogut comprovar que d’actes ben pocs, que la meitat del paper l’ocupava un paràgraf d'informació repetit en diversos idiomes. Posats a voler mantenir aquesta pretesa capitalitat cultural comarcal no podia pas ser d’altra manera, no ens moquem pas amb mitja màniga. Poc en tenim prou amb l’imposat bilingüisme, nosaltres més llengües que els dracs dels contes de princeses, pentalingües, i encara perquè el paper no donava per més! Què en pensaran els holandesos i alemanys, part important de la nostra població, que s’han quedat fora amb la incorporació de l’àrab? I els amazighs, portuguesos, italians, romanesos, russos, grecs, xinesos, japonesos, gambians, senegalesos, etc ..?
Si el díptic va dirigit als turistes, no n’hi hauria prou d’editar-lo en català com a llengua del país i en anglès com a llengua internacional més coneguda? Seria la manera de no ofendre tanta gent i estalviar diners. Si va dirigit als residents al municipi, l’Estatut ( que és una llei encara que no s’apliqui ) diu que tothom que viu i treballa a Catalunya ha de saber el català, tant si és europeu, com americà, africà o asiàtic. Si n'hi ha que no el volen aprendre, això és una actitud de menyspreu cap a nosaltres i de cap manera hem de rebaixar-nos seguint les seves regles de joc.
He de suposar que la intenció de l’oficina de turisme era bona i pretenia donar a conèixer el significat de la Diada Nacional de Catalunya a la comunitat internacional que ens visita o que resideix aquí sense saber res de la terra que trepitja. És lògic que si s’han de repartir dues columnes d’un díptic en cinc parts, els espais corresponents no poden ser gaire extensos i que en quatre ratlles és impossible explicar tota la història de Catalunya, ni tan sols la que envolta l’11 de setembre de 1714. Però una cosa és fer lligar els fils històrics per teixir una idea i l’altra embolicar la troca. Per això demanaria a la persona que ha escrit aquest breu resum i als responsables que l’han editat que m’expliquessin quina relació hi veuen entre la commemoració de l’11 de setembre, la guerra del 1936 i l’afusellament del President Companys, ja que ho han acabat simplificant d’aquesta manera: Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes es manifesten per reclamar el reconeixement dels seus drets nacionals i així mateix es ret homenatge al President de la Generalitat Lluís Companys.
Amb les vegades que jo, com a catalana, m’he manifestat l'11 de setembre per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals, mai no he vist que es retés cap homenatge particular a Lluís Companys, més aviat se li ret simbòlicament a Rafel Casanova, Conseller en Cap de la Generalitat quan varen entrar les tropes invasores de Felip V a Barcelona el 1714 i aquest homenatge es fa extensiu a tots els patriotes que han mort o han lluitat per la recuperació dels drets de Catalunya durant aquests 293 anys d’ocupació espanyola del Principat, entre ells també el President Companys, però el dia que se li ret homenatge és el 15 d’octubre, dia en què fou afusellat.
Si ja costa que ens entenguin, al menys expliquem-nos bé.