Ahir nit, tot saltant canals de televisió, em vaig trobar d'escallimpantes amb un reportatge del 33 sobre dones iranianes. Només d'entrada, l'aspecte d'aquelles dones era esgarrifós. Tapades de cap a peus amb una roba massotera i un artilugi a la cara, una mena de màscara, que només deixava al descobert els forats de la boca i dels ulls. La boca per poder menjar, no pas per poder parlar, i els ulls per caminar endavant sense empassegar, no pas per mirar què passa al seu voltant. S'assamblaven més a un cavall de càrrega d'un carreter, amb regnes invisibles, que no pas a una persona. Quan parlaven, la por i la impotència, traspuaven dels seus ulls. Se sentien éssers inferiors, amb menys drets que els animals. Vivien infelices en la seva petitesa, treballant de sol a sol, per portar la casa, satisfer els homes i criar el fills, l'únic objectiu de la seva vida. Si tenen una filla, saben el destí que li espera: deixar l'escola als 7 anys per quedar-se tancada a casa fins als 12 o 13, quan un home desconegut la compri per casar-s'hi, obeir-lo, parir i criar fills fins que ell se'n cansi i es casi amb una altra de més jove que ocuparà el seu lloc.
Sense anar tan lluny, un paquistanès del Raval, en un programa de TV3, s'en feia creus (és un dir) de que les dones d'aquí caminessin al costat del seu home, no pas un metre al darrera com fan les seves. Aquí mateix, un petit empresari explicava que un treballador seu, marroquí, no acceptava de cap manera que fós la seva dona qui li pagués la setmanada, que se sentia humiliat...
A mi, francament, em faria una mica de basarda que alguns d'aquests homes poguessin triar el govern del meu poble. No crec pas que el seu vot coincidís amb el meu en cap aspecte, fins i tot l'opció més conservadora potser els semblaria massa tolerant i al cap de poc farien el seu propi partit islamista.
Les dones d'aquest país hem trigat molts anys a arribar on som i el que hem de procurar és que totes les dones que hi viuen tinguin els mateixos drets que nosaltres, els mateixos drets que els homes. Hem d'impedir que cap dona s'hagi d'ajupir davant d'un home i sotmetre's a la seva voluntat per força i menys en nom de la religió. Hem de fer saber a aquests homes que les dones no tan sols tenim ànima ( si és que algú en té) sinó que tenim un cervell que moltes vegades funciona millor que el seu. Per aquí s'ha de començar.