dijous, de desembre 07, 2006

IMMACULADA


Sense ni una taca, vol dir immaculada. Talment com jo amb aquest vestit fet de ganxet tan blanc i aquesta innocència que es reflecteix a les meves faccions. Què hi feia jo aquí, davant de la processó de Corpus?
Ben immaculada com totes les vailetes de tres anys que tot just han començat a trepitjar el món i encara no han après a embrutir-se ni a pelar-se els genolls. Amb un lliri a la mà, és un dir, expectant de cara al futur. Arrossegant darrera el passat de vestimentes resclosides i ampul·loses, de trajectòries marcades amb regles i cartabó. Trepitjant la catifa de flors i de fulles que la primavera ofereix a la deesa de la fecunditat per fer el niu on dipositar la seva descendència.
Lògicament, no me'n recordo de la meva concepció. Devia ser una cosa tan mínuscula, que ni cosa no era. Més petita que un gra de mill dins el ventre de la meva mare, un ouet gairebé imperceptible amb una mena de papau encastat. Hi havia brutícia quan el meu pare i la meva mare em varen fer? L'inici d'una vida sempre és net si no és forçat. Jo no crec pas que la concepció de la Maria, mare de Jesús, fós tant diferent de la meva, ni de la de les meves amigues, ni de la majoria de dones ni homes d'aquest món.
Altra cosa és l'opinió de l'església catòlica, apostòlica i romana, que tot i tenir nom femeni està governada per una colla de missògins, mascles mentalment capats i capadors mentals, que troben lletjor i brutícia en la millor expressió de la comunió: un acte d'amor amb dos cossos tan complementats que poden fer una cosa que segons ells només pot fer el seu déu: crear vida. Actualment hi ha molta gent que són fruit d'una concepció immaculada perquè els seus pares han hagut de recòrrer a la ciència i a la tècnica de la reproducció assistida. Dos mil anys enrere no devia ser gaire corrent i gens assequible, tot i que potser ja es feia servir allò del didal o el flascó intermediari, molt més net si no hi amor pel mig.
Senyors del govern: encara no ha arribat l'hora de ser un país laic en comptes de mantenir festes que no fomenten res més que la ignorància, la superstició i la incapacitat cognitiva?
De totes maneres, per molts anys Merino.

divendres, de desembre 01, 2006

Ja tenim govern

Finalment ERC ha fet en Montilla president i suposo que les seves raons de pes deu tenir de cares al futur quan s'ha arriscat a fer president un espanyol espanyolista que no agrada a la majoria de catalans. Vull repetir i reafirmar que ha estat ERC qui l'ha fet president, a les bones i a les males, no fós cas que alguns perdessin la memòria com l'altra vegada, que al final van foragitar la mà que els havia dut al govern, que totes les atzagaiades eren d'esquerra mentre que el èxits eren seus. Aquest cop val més que comencem amb bon peu i recordem que no som pas un país presidencialista, que hi ha un govern de coalició i que les decisions es prenen per consens. Així que els mitjans de comunicació, per començar, s'haurien de desavesar a atribuir al president totes les decisions i accions de govern: en Montilla això, en Montilla allò. En Montilla res, perquè ni ell ni el seu partit, per més majoritari que sigui dins la coalició, no pot decidir res que no hagi estat consensuat pels tres socis. Ben segur que hi ha hagut i hi haurà estires i arronses de portes endins i ell es limitarà a presentar de portes enfora el coctail resultant. Parlem amb propietat d'ara endavant, senyors: el govern ha fet això o ha decidit allò.
Parlant del govern... O potser haurem de dir GOVER, tal com ho pronuncien dues terceres parts dels caps de la coalició? Ben bé que entre en Montilla, en Saura, en Carod i d'altres no tan perceptibles, el membres del govern necessiten un logopeda com el pa que mengen. A fe que aquest professional faria pela llarga.
Doncs això, tornem on erem: on són les dones en aquest govern?
A Esquerra, amb el coneixement que em donen els anys de rodatge, sé prou bé que hi ha una colla de masclistes arrapapats i arrapats a la cadira de fa temps i d'altres oportunistes més novells que han entrat amb una escala a sota el braç, que en sa vida mai no han fet ni un ou ferrat ni s'ha rentat els calçotets. Aquests solen xerrar molt a les assemblees per fer-se veure i ocupar els càrrecs que sigui, mentre que les dones, normalment, pensem més i parlem menys i per això sovint solem passar desapercebudes. No m'estranya, doncs, que només hagin triat una consellera, un trist 20%, però segur que, discretament, farà més feina ella sola que el 80% restant.
Però què passa a cals/ca les de Iniciativa- Verds/Verdes que el 100% de consellers són homes? Tant predicar allò de si ets dona vota Iniciativa. És que han rentat la bandera tricolor amb llexiu i s'ha descolorit o és que consideren que les dones, igual que les mòres i les albergínies, han de passar una fase de verdor abans d'aconseguir la maduresa del seu color característic?
Parlant de Iniciativa i de dones: a mi tampoc no em fa peça en Saura dirigint la conselleria d'Interior. La Tura pot estar ressentida, però té raó. Tothom sap que en Xoan té la boca massa grossa i les paraules li vessen de tots costats. Ho hem comprovat no fa pas gaire quan va filtrar les propostes de govern a La Vanguardia a canvi d'un "publireportatge" per millorar la seva imatge. I no parlem del seu company, l'altre Joan , que no destaca precisament per la bona educació i tracte amable. Què voleu que us digui, els veig com aquell parell dels còmics: "Mortadelo i Filemon, agencia de información". Embolica, que fa fort. Si no provoquen un conflicte internacional és perquè no tenim competències, però temps a venir...
Qui sap com irà tot plegat. Els hem de donar un marge de confiança tot i l'escepticisme que hi pugui haver. Jo m'ho miraré de lluny i continuaré lluitant pels meus drets com a dona i com a catalana i per la recuperació de la identitat i la sobirania del meu país.