IMMACULADA

Sense ni una taca, vol dir immaculada. Talment com jo amb aquest vestit fet de ganxet tan blanc i aquesta innocència que es reflecteix a les meves faccions. Què hi feia jo aquí, davant de la processó de Corpus?

Ben immaculada com totes les vailetes de tres anys que tot just han començat a trepitjar el món i encara no han après a embrutir-se ni a pelar-se els genolls. Amb un lliri a la mà, és un dir, expectant de cara al futur. Arrossegant darrera el passat de vestimentes resclosides i ampul·loses, de trajectòries marcades amb regles i cartabó. Trepitjant la catifa de flors i de fulles que la primavera ofereix a la deesa de la fecunditat per fer el niu on dipositar la seva descendència.

Lògicament, no me'n recordo de la meva concepció. Devia ser una cosa tan mínuscula, que ni cosa no era. Més petita que un gra de mill dins el ventre de la meva mare, un ouet gairebé imperceptible amb una mena de papau encastat. Hi havia brutícia quan el meu pare i la meva mare em varen fer? L'inici d'una vida sempre és net si no és forçat. Jo no crec pas que la concepció de la Maria, mare de Jesús, fós tant diferent de la meva, ni de la de les meves amigues, ni de la majoria de dones ni homes d'aquest món.

Altra cosa és l'opinió de l'església catòlica, apostòlica i romana, que tot i tenir nom femeni està governada per una colla de missògins, mascles mentalment capats i capadors mentals, que troben lletjor i brutícia en la millor expressió de la comunió: un acte d'amor amb dos cossos tan complementats que poden fer una cosa que segons ells només pot fer el seu déu: crear vida. Actualment hi ha molta gent que són fruit d'una concepció immaculada perquè els seus pares han hagut de recòrrer a la ciència i a la tècnica de la reproducció assistida. Dos mil anys enrere no devia ser gaire corrent i gens assequible, tot i que potser ja es feia servir allò del didal o el flascó intermediari, molt més net si no hi amor pel mig.

Senyors del govern: encara no ha arribat l'hora de ser un país laic en comptes de mantenir festes que no fomenten res més que la ignorància, la superstició i la incapacitat cognitiva?

De totes maneres, per molts anys Merino.