Les últimes eleccions han portat al Parlament de Catalunya uns personatges que en un país normal mai no hi podrien haver entrat, per la senzilla raó que cap país civilitzat admetria un partit polític que defensés interessos foranis contraris als de la pròpia nació. No sé si són actors, titelles, mercenaris o sicaris: torracollons i botiflers sens dubte, llançamines i torpedes anticatalans ben segur. A mi no em fan cap gràcia: ni ells, ni la situació, ni els mitjans de comunicació que els segueixen la beta. Molt menys quan això pot accentuar la megalomania i paranoia del director operístic.
Com més es parli d'aquesta gent, més s'estarrufarà la gallina. Coneguent el personal, dia i nit busquen al Google les crítiques mundials de les seves actuacions i se'n van al llit ben satisfets de trobar reforçament a les seves provocacions. Si els volem minimitzar, és millor ignorar-los, deixar-los de banda, ja tenen el seus mitjans mediàtics que els amplifiquen i si no que plorin, brams d'ase no pugen al cel.
Si un corc us comença a foradar un armari antic i valuós, li preguntareu si és bona la fusta que rosega o quines raons l'han portat a destruir el moble? Si un ratinyol fa niu al vostre rebost, li oferireu les millors menges i jeies, perquè estigui satisfet? Si un parell de tèrmits es posen a devorar els fonaments de casa vostra, hi corrireu amb un carretó per ajudar-los a treure les runes?
Ni jo ni ningú amb un dit de seny no ho faria. Tampoc és qüestió d'agafar la màquina de flitar, la pala de mosques o foragitar-los a cops d'escombra, com haguéssin fet les meves àvies. Simplement construir una paret imperceptible que els mantingui aïllats de nosaltres, perquè no s'envalentonin ni ens facin cap mal. Podem començar per no anomenar-los mai pel seu nom, així no es trobaran quan es busquin. Encoratjo a tots els blocaires perquè us apunteu al carro. Per referir-nos a ells busquem sinònims que n'hi ha molts:
El cap visible podria ser "el cosí d'en José Antonio" , aquell de la Falange, soci d'en Franco, no? Si no son parents genèticament, fonètica i ideològicament són calcats, fins i tot tenen certa retirada en la mirada. Quan diu que no se sap l'himne de Catalunya, aquests periodistes tan predisposats a fer-li entrevistes també li haurien de preguntar si canta el cara el sol i les muntanyes nevades cada matí quan es lleva. Francament, estic farta de que sempre parli del mateix tema, sense arguments i amb un posat tan cínic. El trobo malaguanyat aquest xicot per anar vestit i encorbatat al Parlament, feia més goig tal com es presentava al cartell electoral: despulladet i tapant-se les vergonyes. Podria haver fet carrera cinematogràfica multilingüe de la mà del seu company de files, aquell professor tan groller de l'Autònoma, assetjador d'universitàries, productor de pel·lícules porno, el terrible babau.
L'instigador i director escènic, personatge envejós i mesquí, home ressentit amb els seus companys sociates perquè no li vàren donar un càrrec a l'altre tripartit, artista decadent que atribueix la causa del seu fracàs a la gent de tot un país en comptes de qüestionar-se la seva pròpia vàlua. Podria tenir tants noms com personatges ha interpretat a la seva vida pública, sense tenir en compte els de l'escenari, però en deixaré anar un : el caganer de la Corte ja que té tanta afició a eixugar-se el cul amb diaris nostres. Si no se li enceta la pell de tant fregar-se'l podria interpretar aquest paper en un pesebre vivent que segur que tindria més èxit. També triomfaria fent de torero de veritat, davant un brau autèntic amb banyes i collons, amb el nom de Bertín "la boa", però llavors segur que hauria de fer servir paper de vàter de qualitat amb tanta cagarrina, això si abans no quedés penjat per un ou de la cornamenta del pobre animal.
Per avui ja n'hi ha prou, però com que aquesta setmana farà 26 anys que un boig ( o un sicari) va matar en John Lennon, recordaré com sempre unes paraules d'ell sempre vigents:
Ja en tinc prou de contemplar escenes de "primma" dones esquizofrèniques, egocèntriques i paranoiques, només vull la veritat, una mica de veritat.
Com més es parli d'aquesta gent, més s'estarrufarà la gallina. Coneguent el personal, dia i nit busquen al Google les crítiques mundials de les seves actuacions i se'n van al llit ben satisfets de trobar reforçament a les seves provocacions. Si els volem minimitzar, és millor ignorar-los, deixar-los de banda, ja tenen el seus mitjans mediàtics que els amplifiquen i si no que plorin, brams d'ase no pugen al cel.
Si un corc us comença a foradar un armari antic i valuós, li preguntareu si és bona la fusta que rosega o quines raons l'han portat a destruir el moble? Si un ratinyol fa niu al vostre rebost, li oferireu les millors menges i jeies, perquè estigui satisfet? Si un parell de tèrmits es posen a devorar els fonaments de casa vostra, hi corrireu amb un carretó per ajudar-los a treure les runes?
Ni jo ni ningú amb un dit de seny no ho faria. Tampoc és qüestió d'agafar la màquina de flitar, la pala de mosques o foragitar-los a cops d'escombra, com haguéssin fet les meves àvies. Simplement construir una paret imperceptible que els mantingui aïllats de nosaltres, perquè no s'envalentonin ni ens facin cap mal. Podem començar per no anomenar-los mai pel seu nom, així no es trobaran quan es busquin. Encoratjo a tots els blocaires perquè us apunteu al carro. Per referir-nos a ells busquem sinònims que n'hi ha molts:
El cap visible podria ser "el cosí d'en José Antonio" , aquell de la Falange, soci d'en Franco, no? Si no son parents genèticament, fonètica i ideològicament són calcats, fins i tot tenen certa retirada en la mirada. Quan diu que no se sap l'himne de Catalunya, aquests periodistes tan predisposats a fer-li entrevistes també li haurien de preguntar si canta el cara el sol i les muntanyes nevades cada matí quan es lleva. Francament, estic farta de que sempre parli del mateix tema, sense arguments i amb un posat tan cínic. El trobo malaguanyat aquest xicot per anar vestit i encorbatat al Parlament, feia més goig tal com es presentava al cartell electoral: despulladet i tapant-se les vergonyes. Podria haver fet carrera cinematogràfica multilingüe de la mà del seu company de files, aquell professor tan groller de l'Autònoma, assetjador d'universitàries, productor de pel·lícules porno, el terrible babau.
L'instigador i director escènic, personatge envejós i mesquí, home ressentit amb els seus companys sociates perquè no li vàren donar un càrrec a l'altre tripartit, artista decadent que atribueix la causa del seu fracàs a la gent de tot un país en comptes de qüestionar-se la seva pròpia vàlua. Podria tenir tants noms com personatges ha interpretat a la seva vida pública, sense tenir en compte els de l'escenari, però en deixaré anar un : el caganer de la Corte ja que té tanta afició a eixugar-se el cul amb diaris nostres. Si no se li enceta la pell de tant fregar-se'l podria interpretar aquest paper en un pesebre vivent que segur que tindria més èxit. També triomfaria fent de torero de veritat, davant un brau autèntic amb banyes i collons, amb el nom de Bertín "la boa", però llavors segur que hauria de fer servir paper de vàter de qualitat amb tanta cagarrina, això si abans no quedés penjat per un ou de la cornamenta del pobre animal.
Per avui ja n'hi ha prou, però com que aquesta setmana farà 26 anys que un boig ( o un sicari) va matar en John Lennon, recordaré com sempre unes paraules d'ell sempre vigents:
Ja en tinc prou de contemplar escenes de "primma" dones esquizofrèniques, egocèntriques i paranoiques, només vull la veritat, una mica de veritat.
Nota: No és pas que m'hagi despistat en el temps, és que el blog m'ha sortit en data del dia que el vaig començar. Avui és el dia 6 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada