Ja tenim govern

Finalment ERC ha fet en Montilla president i suposo que les seves raons de pes deu tenir de cares al futur quan s'ha arriscat a fer president un espanyol espanyolista que no agrada a la majoria de catalans. Vull repetir i reafirmar que ha estat ERC qui l'ha fet president, a les bones i a les males, no fós cas que alguns perdessin la memòria com l'altra vegada, que al final van foragitar la mà que els havia dut al govern, que totes les atzagaiades eren d'esquerra mentre que el èxits eren seus. Aquest cop val més que comencem amb bon peu i recordem que no som pas un país presidencialista, que hi ha un govern de coalició i que les decisions es prenen per consens. Així que els mitjans de comunicació, per començar, s'haurien de desavesar a atribuir al president totes les decisions i accions de govern: en Montilla això, en Montilla allò. En Montilla res, perquè ni ell ni el seu partit, per més majoritari que sigui dins la coalició, no pot decidir res que no hagi estat consensuat pels tres socis. Ben segur que hi ha hagut i hi haurà estires i arronses de portes endins i ell es limitarà a presentar de portes enfora el coctail resultant. Parlem amb propietat d'ara endavant, senyors: el govern ha fet això o ha decidit allò.
Parlant del govern... O potser haurem de dir GOVER, tal com ho pronuncien dues terceres parts dels caps de la coalició? Ben bé que entre en Montilla, en Saura, en Carod i d'altres no tan perceptibles, el membres del govern necessiten un logopeda com el pa que mengen. A fe que aquest professional faria pela llarga.

Doncs això, tornem on erem: on són les dones en aquest govern?
A Esquerra, amb el coneixement que em donen els anys de rodatge, sé prou bé que hi ha una colla de masclistes arrapapats i arrapats a la cadira de fa temps i d'altres oportunistes més novells que han entrat amb una escala a sota el braç, que en sa vida mai no han fet ni un ou ferrat ni s'ha rentat els calçotets. Aquests solen xerrar molt a les assemblees per fer-se veure i ocupar els càrrecs que sigui, mentre que les dones, normalment, pensem més i parlem menys i per això sovint solem passar desapercebudes. No m'estranya, doncs, que només hagin triat una consellera, un trist 20%, però segur que, discretament, farà més feina ella sola que el 80% restant.

Però què passa a cals/ca les de Iniciativa- Verds/Verdes que el 100% de consellers són homes? Tant predicar allò de si ets dona vota Iniciativa. És que han rentat la bandera tricolor amb llexiu i s'ha descolorit o és que consideren que les dones, igual que les mòres i les albergínies, han de passar una fase de verdor abans d'aconseguir la maduresa del seu color característic?
Parlant de Iniciativa i de dones: a mi tampoc no em fa peça en Saura dirigint la conselleria d'Interior. La Tura pot estar ressentida, però té raó. Tothom sap que en Xoan té la boca massa grossa i les paraules li vessen de tots costats. Ho hem comprovat no fa pas gaire quan va filtrar les propostes de govern a La Vanguardia a canvi d'un "publireportatge" per millorar la seva imatge. I no parlem del seu company, l'altre Joan , que no destaca precisament per la bona educació i tracte amable. Què voleu que us digui, els veig com aquell parell dels còmics: "Mortadelo i Filemon, agencia de información". Embolica, que fa fort. Si no provoquen un conflicte internacional és perquè no tenim competències, però temps a venir...

Qui sap com irà tot plegat. Els hem de donar un marge de confiança tot i l'escepticisme que hi pugui haver. Jo m'ho miraré de lluny i continuaré lluitant pels meus drets com a dona i com a catalana i per la recuperació de la identitat i la sobirania del meu país.