Avui, després del repòs estacional i la desconnexió necessària i convenient, he buscat el programa dels actes de la Diada al meu poble per planificar les activitats dels últims dies de vacances, per decidir quedar-m'hi o anar cap a Barcelona. L’he trobat al web de l’Ajuntament en format PDF, tan reduït que a ull nu no es podia llegir res i tan atapeït que m’ha fet pensar: Òndia, si que en fan de coses aquest any, tres pàgines plenes! Quan he anat pitjant el piu del ratinyol per anar engrandint la lletra amb la lupa virtual, he pogut comprovar que d’actes ben pocs, que la meitat del paper l’ocupava un paràgraf d'informació repetit en diversos idiomes. Posats a voler mantenir aquesta pretesa capitalitat cultural comarcal no podia pas ser d’altra manera, no ens moquem pas amb mitja màniga. Poc en tenim prou amb l’imposat bilingüisme, nosaltres més llengües que els dracs dels contes de princeses, pentalingües, i encara perquè el paper no donava per més! Què en pensaran els holandesos i alemanys, part important de la nostra població, que s’han quedat fora amb la incorporació de l’àrab? I els amazighs, portuguesos, italians, romanesos, russos, grecs, xinesos, japonesos, gambians, senegalesos, etc ..?
Si el díptic va dirigit als turistes, no n’hi hauria prou d’editar-lo en català com a llengua del país i en anglès com a llengua internacional més coneguda? Seria la manera de no ofendre tanta gent i estalviar diners. Si va dirigit als residents al municipi, l’Estatut ( que és una llei encara que no s’apliqui ) diu que tothom que viu i treballa a Catalunya ha de saber el català, tant si és europeu, com americà, africà o asiàtic. Si n'hi ha que no el volen aprendre, això és una actitud de menyspreu cap a nosaltres i de cap manera hem de rebaixar-nos seguint les seves regles de joc.
He de suposar que la intenció de l’oficina de turisme era bona i pretenia donar a conèixer el significat de la Diada Nacional de Catalunya a la comunitat internacional que ens visita o que resideix aquí sense saber res de la terra que trepitja. És lògic que si s’han de repartir dues columnes d’un díptic en cinc parts, els espais corresponents no poden ser gaire extensos i que en quatre ratlles és impossible explicar tota la història de Catalunya, ni tan sols la que envolta l’11 de setembre de 1714. Però una cosa és fer lligar els fils històrics per teixir una idea i l’altra embolicar la troca. Per això demanaria a la persona que ha escrit aquest breu resum i als responsables que l’han editat que m’expliquessin quina relació hi veuen entre la commemoració de l’11 de setembre, la guerra del 1936 i l’afusellament del President Companys, ja que ho han acabat simplificant d’aquesta manera: Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes es manifesten per reclamar el reconeixement dels seus drets nacionals i així mateix es ret homenatge al President de la Generalitat Lluís Companys.
Amb les vegades que jo, com a catalana, m’he manifestat l'11 de setembre per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals, mai no he vist que es retés cap homenatge particular a Lluís Companys, més aviat se li ret simbòlicament a Rafel Casanova, Conseller en Cap de la Generalitat quan varen entrar les tropes invasores de Felip V a Barcelona el 1714 i aquest homenatge es fa extensiu a tots els patriotes que han mort o han lluitat per la recuperació dels drets de Catalunya durant aquests 293 anys d’ocupació espanyola del Principat, entre ells també el President Companys, però el dia que se li ret homenatge és el 15 d’octubre, dia en què fou afusellat.
Si ja costa que ens entenguin, al menys expliquem-nos bé.
Si el díptic va dirigit als turistes, no n’hi hauria prou d’editar-lo en català com a llengua del país i en anglès com a llengua internacional més coneguda? Seria la manera de no ofendre tanta gent i estalviar diners. Si va dirigit als residents al municipi, l’Estatut ( que és una llei encara que no s’apliqui ) diu que tothom que viu i treballa a Catalunya ha de saber el català, tant si és europeu, com americà, africà o asiàtic. Si n'hi ha que no el volen aprendre, això és una actitud de menyspreu cap a nosaltres i de cap manera hem de rebaixar-nos seguint les seves regles de joc.
He de suposar que la intenció de l’oficina de turisme era bona i pretenia donar a conèixer el significat de la Diada Nacional de Catalunya a la comunitat internacional que ens visita o que resideix aquí sense saber res de la terra que trepitja. És lògic que si s’han de repartir dues columnes d’un díptic en cinc parts, els espais corresponents no poden ser gaire extensos i que en quatre ratlles és impossible explicar tota la història de Catalunya, ni tan sols la que envolta l’11 de setembre de 1714. Però una cosa és fer lligar els fils històrics per teixir una idea i l’altra embolicar la troca. Per això demanaria a la persona que ha escrit aquest breu resum i als responsables que l’han editat que m’expliquessin quina relació hi veuen entre la commemoració de l’11 de setembre, la guerra del 1936 i l’afusellament del President Companys, ja que ho han acabat simplificant d’aquesta manera: Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes es manifesten per reclamar el reconeixement dels seus drets nacionals i així mateix es ret homenatge al President de la Generalitat Lluís Companys.
Amb les vegades que jo, com a catalana, m’he manifestat l'11 de setembre per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals, mai no he vist que es retés cap homenatge particular a Lluís Companys, més aviat se li ret simbòlicament a Rafel Casanova, Conseller en Cap de la Generalitat quan varen entrar les tropes invasores de Felip V a Barcelona el 1714 i aquest homenatge es fa extensiu a tots els patriotes que han mort o han lluitat per la recuperació dels drets de Catalunya durant aquests 293 anys d’ocupació espanyola del Principat, entre ells també el President Companys, però el dia que se li ret homenatge és el 15 d’octubre, dia en què fou afusellat.
Si ja costa que ens entenguin, al menys expliquem-nos bé.
11 comentaris:
És ben be que ja no sabem què se celebra ni perquè. Al cap i a la fi, a la gran majoria de gent ignorant lo únic que li importa és que se faci pont i anar-se'n a acabar d'aprofitar el temps de platja (a invadir la nostra costa brava).
Nina
El més trist és que em sembla que som dels pocs països que celebrem que ens van fotre. Ai.
Xoia,
Només fer-te un aclariment. Aquest programa està avalat per l'àrea de promoció econòmica que, si no ho tinc mal entès, porta la Dolors Bassa.
A mi personalment m'ha fet gràcia això, que estigui traduït amb llengua àrab.
Si l'hagués pensat l'àrea de turisme, soposo que no li haurien inclosa aquesta llengua. Per tant, felicitats o no, per la Dolors Bassa.
Jo penso, com tu, que hem d'entrar amb la normalitat i editar aquest programa nomès en català.
Mas
En respostes als comentaris i al post de la Xoia, diverses consideracions:
El programa és editat per l’àrea de promoció econòmica i en sóc responsable de la mateixa manera que sóc responsable de l’àrea d’ acció social que es van englobar en una macro àrea de dinamització econòmica, acció social i ciutadania.
El programa i els actes de l’11 de setembre depenen de l’àrea de cultura i ja hi ha el programa pertinent que podeu trobar repartit per tot el municipi (un amb els actes de Torroella i un altre amb els de l' Estartit)
Aquest any des de l’àrea de promoció econòmica es va pensar en fer una mica d’explicació de la diada per la gent nouvinguda (els catalans i catalanes suposem que ja la coneixen)i al mateix temps englobar els actes que es feien en tot el municipi . Aquesta és la raó de fer-ho en les diferents llengües.
En quan al contingut, segurament teniu raó que la interpretació que es pot fer ara (qui coneix bé la nostra història) és errònia, però una errada tècnica o tipogràfica va fer que el final hi falti “així com tants morts al llarg del temps”. ( en relació al context del pàrraf superior que s’esmentava al President Lluís Companys).
Com a responsable us puc afirmar que es va fer amb tota la bona intenció i demano disculpes a tothom qui s’ha sentit ofès per intentar explicar una mica més la diada i en tot cas, el proper any, amb l’ajuda de tots vosaltres, ho farem millor.
Encara que hi posem tot el seny català, alguna n'errarem, i si hi posem tota la rauxa també. O sigui que, "ouummmm" que tenim el Dalai Lama i endavant!Catalans i catalanes, ens equivocarem però no callarem!
xoia,
crec que un ajuntament organitzi un 11 de setembre com aquest és un motiu d'orgull català, resulta que prefereixes l'angles d'en busch a l'arab dels palestins oprimits com o més que els catalans. Jo cada 11 de setembre quan canto els segadors recordo Lluís Companys, Jaume I, rafael de Casanovas i milers de catalans morts en combat per la llibertat del nostre poble, per tant que el dibtic acabi amb en Lluís Companys em sembla perfecte del 1714 fins avui em tingut molts martirs i un dels darrers més importants és el president Companys. L'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya, i no només em de pensa en aquell llunyà 1714 sinó en abans d'ahir, ahir, avui i sobretot en demà. l'11 de setembre és el 1714, el 1892,el 1919,el 1931, el 1934, el 1940, el ... i el 2014. felicitats a l'ajuntament i en concret a la regidoria de promoció economica i acció social, Dolors Bassa. Només la gent valenta sap cambiar el país, i els només viuen de la crítica facil.
Admiro molt a la Bassa la trovo molt pencaire molt acequible i diferent. I també penso que es fácil errar i encara molt mes criticar.
Ai perdoneu les faltes.
Senyor anònim,
Ni l'anglès és d'en Bush ni l'àrab dels palestins, ni el francés dels Borbons, ni l'alemany d'en Hitler. L'àrab és una llengua colonitzadora com després ho van ser el castellà i l'anglès, el francés o el portugués. Els àrabs, a més de Palestina i rodalies, varen dominar tota l'Àfrica del nord, anomenada Amazigha, foragitant els seus habitants, els amazigh o imazegh, "homes lliures", mal anomenats berbers (que significa forasters, a la seva pròpia terra!) que es varen haver de refugiar cap al sud, als voltants de l'Atlas i molts d'ells han hagut de venir a treballar a Catalunya, de misèria que passen al seu país. Ells tenen una cultura i una llengua pròpia, marginada pel govern i la religió, que és la que parlen habitualment entre ells encara: el tamazigh. Per això em sembla que és el mateix dirigir-se a ells en àrab com a nosaltres en castellà.
Si ara són ciutadans de Catalunya el català ha de ser la seva llengua al carrer i em sembla que ho poden entendre molt fàcilment, per experiència.
com el català de salses a guardamar i de fraga a constantinopla, els almogavers venuts com a herois catalans també van fer correr massa sang per la meditarrania, ves a donar una volta per grècia i et trobaràs quina imatge historica tenen de nosaltres els catalans.No busquis la puresa de les coses ni la raó absoluta que per sort no existeix jo el primer, que m'equivoco i faig faltes d'ortografia soc català i vull una nació lliure, ara també com fill i net d'immigrants crec en la fraternitat dels pobles. I per tant la llengua com signe d'identitat no la impossen les persones, les persones utilitzan la llengua. són els estats i els seus governants que imposen la cultura i la seva llengua i molt model economic que genera desigualtats i enfrontament entre els pobles.
Que bé, un 11 de setembre que genera debat, i sobre la llengua - nogensmenys - Bromes a part! és bo o dolent facilitar la comprensió d'una festa al màxim nombre de persones? Que els municipis facin un esforç de traducció per a les seves webs i pamflets no em sembla pas malament. I no resta en cap cas - crec - força a la llengua propia, si es fa bé.
El problema, en aquest cas, és que no tothom té clar quins eren els destinataris del document ni el seu objectiu final.
Era un programa de festes? era un estudi sobre l'11 de setembre?...
Publica un comentari a l'entrada