Avui cedeixo aquest espai a l’escrit que m’ha fet arribar la meva amiga Teresa Alabèrnia. Els fets que explica posen en evidència que dins el Cos dels Mossos d’Esquadra hi ha personal que no hi hauria d’haver entrat mai, que no coincideixen gens amb el model de policia catalana que tots volíem i que confonen els papers. Ja sabem que els requisits que es demanaven al principi s’han anat rebaixant, que han hagut de reciclar molts guàrdies i policies que venien de les Fuerzas de Seguridad del Estado i incorporar-hi gent que defensa els interessos d’una nació que no és la nostra i que tracta els legítims ciutadans de Catalunya com a enemics. Fins ara deien: “Compte, que l’única diferència entre els mossos i la policia nacional és que et peguen en català”. Doncs sembla que ara ja ni això, si els hi rota pels collons, et foten la garrotada amb la lengua del imperio. sense donar cap explicació. Per sort, jo tinc amics i amigues que són mossos i tenen molt clar en quin país treballen i a qui han de defensar, però potser aviat els que haurien de ser-ne el model en seran l’excepció.
AGREDITS COM A POBLE I COM A CIUTADANS (PREPOTÈNCIA I IMPUNITAT DELS MOSSOS)
Avui 11 de setembre a les 20'30h aprox. a la cantonada dels Jutjats de BCN, el meu company Josep M. Cadenas i jo, Teresa Alabèrnia, en sentir que dos Mossos d'Esquadra estaven parlant en castellà entre ells, ens hem comentat: "Ho sents?" "Si, és veritat el que ens havien dit, la majoria sembla ser que no utilitzen el català habitualment" "Quin mal exemple,no?" Un dels dos, el més baixet, ens increpa tot seguit: "Qué passa? parlem com ens dóna la gana". És aleshores quan li preguntem el motiu pel qual no parlen en català i textualment ens etziba un definitiu "No parlo català perqué no em passa pels collons" Li demanem el seu nº d'identificació tot fent-li saber que pensem donar a conèixer als seus superiors jeràrquics la mala educació mostrada . Es nega a identificar-se, afirmant que no està obligat a fer-ho. Prenem nota de la referència del seu vehicle: 1040 E121 i al moment ens veiem encerclats per altres Mossos que ens demanen la documentació. Evidentment no ens neguem a donar-la però sí que preguntem el motiu i alhora els fem saber que també volem que s'identifiquin. El motiu, diuen, és que ja que nosaltres hem estat anotant els números de la furgoneta ells tenen tot el dret de saber qui som, i referent a les identificacions professionals ningú els obliga a donar-les. Ens tenen uns vint minuts palplantats en mig del carrer esperant no sabem ben bé què -redactant alguna denúncia per "agrabio al idioma común de todos los españoles"? per "intolerancia al bilingüismo institucionalizado"? o simplement per actuar com a ciutadans lliures?
Quina defensa tenim davant les agressions als ciutadans i al País per part de funcionaris la missió dels quals seria precisament la de garantir-ne els seus drets? (Aquesta pregunta l'adrecem especialment al Sr Saura)
Teresa Alabèrnia i Domènech DI 36.893.750
Josep M. Cadenas i Sureda DI 40.231.342
Mas Genesta
Vall-llobrega (Baix Empordà)
AGREDITS COM A POBLE I COM A CIUTADANS (PREPOTÈNCIA I IMPUNITAT DELS MOSSOS)
Avui 11 de setembre a les 20'30h aprox. a la cantonada dels Jutjats de BCN, el meu company Josep M. Cadenas i jo, Teresa Alabèrnia, en sentir que dos Mossos d'Esquadra estaven parlant en castellà entre ells, ens hem comentat: "Ho sents?" "Si, és veritat el que ens havien dit, la majoria sembla ser que no utilitzen el català habitualment" "Quin mal exemple,no?" Un dels dos, el més baixet, ens increpa tot seguit: "Qué passa? parlem com ens dóna la gana". És aleshores quan li preguntem el motiu pel qual no parlen en català i textualment ens etziba un definitiu "No parlo català perqué no em passa pels collons" Li demanem el seu nº d'identificació tot fent-li saber que pensem donar a conèixer als seus superiors jeràrquics la mala educació mostrada . Es nega a identificar-se, afirmant que no està obligat a fer-ho. Prenem nota de la referència del seu vehicle: 1040 E121 i al moment ens veiem encerclats per altres Mossos que ens demanen la documentació. Evidentment no ens neguem a donar-la però sí que preguntem el motiu i alhora els fem saber que també volem que s'identifiquin. El motiu, diuen, és que ja que nosaltres hem estat anotant els números de la furgoneta ells tenen tot el dret de saber qui som, i referent a les identificacions professionals ningú els obliga a donar-les. Ens tenen uns vint minuts palplantats en mig del carrer esperant no sabem ben bé què -redactant alguna denúncia per "agrabio al idioma común de todos los españoles"? per "intolerancia al bilingüismo institucionalizado"? o simplement per actuar com a ciutadans lliures?
Quina defensa tenim davant les agressions als ciutadans i al País per part de funcionaris la missió dels quals seria precisament la de garantir-ne els seus drets? (Aquesta pregunta l'adrecem especialment al Sr Saura)
Teresa Alabèrnia i Domènech DI 36.893.750
Josep M. Cadenas i Sureda DI 40.231.342
Mas Genesta
Vall-llobrega (Baix Empordà)
1 comentari:
Aixo ja fa fástic.No hi ha dret.
Publica un comentari a l'entrada