He llegit al diari tot aquest rebombori que s’ha organitzat amb aquesta nena que “no volia” anar a l’escola sense el vel i que al final s’ha sortit amb la “seva”. Com pot ser que la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’atreveixi a desautoritzar la política educativa consensuada d’una escola per cedir al xantatge d’un pare, amb uns arguments que no s’aguanten ni pel cap ni pels peus? Com pot ser que tota una sèrie de persones que es diuen d’esquerres avalin aquesta postura amb uns arguments que no demostren res més que hipocresia i demagògia, que res tenen a veure amb alguns dels principis bàsics de la ideologia d’esquerres com són la igualtat, la llibertat i el laïcisme?
El Departament d’Ensenyament es justifica dient que primer és el dret a l’educació. Si senyors, tenen tota la raó, però no ha pas estat l’escola qui li ha negat aquest dret, han estat els seus pares, que han negligit el deure que tenen de portar la nena a l’escola, incomplint les lleis del nostre país. La majoria de nenes musulmanes van a l’escola o pel carrer sense vel, algunes noies amb un mocador senzill -la religió musulmana no obliga a portar-lo- i fins ara no havia passat res. La mare de la nena s’excusa dient que és la nena que no vol anar a l’escola sense aquest mocador. Bona manera d’educar una filla si deixa el criteri i les decisions ens mans d’una vaileta de 8 anys! Amb aquest argument tots els pares quan es trobin que el seus fills volen anar a l’escola vestits d’Spiderman perquè volen ser superherois els hauran de deixar fer. Una companya més jove que jo em comentava: “Què passaria si jo fes anar els meus fills a l’escola amb un mocador al coll amb l’estelada? Tinc el mateix dret, no? És la meva ideologia? Segur que el Sr. Maragall no ho toleraria de cap manera.”
Es queixava, la mare de la nena, que el curs passat, en una altra escola que li permetien dur el vel, els nens li treien i no la volien, que no tenia amics i per això encara no parlava català. I doncs què es pensa que passarà ara? Com pot jugar i córrer pel pati amb l’embalum de roba que porta a sobre? Els nens de tercer encara no tenen la maduresa suficient per fer raonaments complexos, es regeixen pel que senten i veuen i solen actuar amb espontaneïtat, tant per bé com per mal, fins i tot amb crueltat. L’educació en la igualtat vol dir que no hi ha d’haver cap diferència afegida entre uns nens i uns altres, els signes externs diferencials actuen com a desencadenant de rebuig, de no pertinença al grup, de marginació. La llibertat vol dir que els nens han d’aprendre a pensar i decidir per ells mateixos, sense prejudicis imposats. La religió i les creences personals s’han de deixar a casa, amb les creus, les medalles i els xadors. A l’escola no hi ha d’haver ni moros ni cristians, tots s’han de sentir catalans.
Senyors polítics, agafeu el toro per les banyes i no us amagueu darrere excuses de mal pagador, per políticament correctes que siguin. Es veu d’una hora lluny que no és la nena sinó el seu pare qui ha provocat tot aquest enrenou, perquè l’opinió de les nenes i de les dones musulmanes no se sol tenir en compte mai en la seva vida, ni per triar vestit ni per triar marit. Malauradament, me fa que aquesta nena té mal pronòstic: amb la vostra covardia mai no s’integrarà a l’escola, ni a la llengua ni al país. És molt probable que, amb qualsevol excusa, la tornin deixar a casa. Si no és ara, d’aquí a pocs anys, voluntàriament o obligada, deixarà els estudis i serà venuda al millor postor com si d’una peça de bestiar es tractés i vosaltres en sereu còmplices. Aquesta política que apliqueu no en té res de progressista: és discriminatòria, injusta i sotmesa a la religió, fomenta la desigualtat i la marginació i obstaculitza la integració. La llibertat d’un s’acaba quan comença la dels altres. En democràcia les normes es decideixen per majoria i, ens agradin o no, les hem de respectar, tant si som d'aquí com si som d'allà. Aneu en compte, encara hi sou a temps a regular la situació, ja heu claudicat una vegada i malauradament, com hem après a les pel·lícules, els xantatges mai no s’acaben: darrera el primer pagament en ve una altre i un altre ...
El Departament d’Ensenyament es justifica dient que primer és el dret a l’educació. Si senyors, tenen tota la raó, però no ha pas estat l’escola qui li ha negat aquest dret, han estat els seus pares, que han negligit el deure que tenen de portar la nena a l’escola, incomplint les lleis del nostre país. La majoria de nenes musulmanes van a l’escola o pel carrer sense vel, algunes noies amb un mocador senzill -la religió musulmana no obliga a portar-lo- i fins ara no havia passat res. La mare de la nena s’excusa dient que és la nena que no vol anar a l’escola sense aquest mocador. Bona manera d’educar una filla si deixa el criteri i les decisions ens mans d’una vaileta de 8 anys! Amb aquest argument tots els pares quan es trobin que el seus fills volen anar a l’escola vestits d’Spiderman perquè volen ser superherois els hauran de deixar fer. Una companya més jove que jo em comentava: “Què passaria si jo fes anar els meus fills a l’escola amb un mocador al coll amb l’estelada? Tinc el mateix dret, no? És la meva ideologia? Segur que el Sr. Maragall no ho toleraria de cap manera.”
Es queixava, la mare de la nena, que el curs passat, en una altra escola que li permetien dur el vel, els nens li treien i no la volien, que no tenia amics i per això encara no parlava català. I doncs què es pensa que passarà ara? Com pot jugar i córrer pel pati amb l’embalum de roba que porta a sobre? Els nens de tercer encara no tenen la maduresa suficient per fer raonaments complexos, es regeixen pel que senten i veuen i solen actuar amb espontaneïtat, tant per bé com per mal, fins i tot amb crueltat. L’educació en la igualtat vol dir que no hi ha d’haver cap diferència afegida entre uns nens i uns altres, els signes externs diferencials actuen com a desencadenant de rebuig, de no pertinença al grup, de marginació. La llibertat vol dir que els nens han d’aprendre a pensar i decidir per ells mateixos, sense prejudicis imposats. La religió i les creences personals s’han de deixar a casa, amb les creus, les medalles i els xadors. A l’escola no hi ha d’haver ni moros ni cristians, tots s’han de sentir catalans.
Senyors polítics, agafeu el toro per les banyes i no us amagueu darrere excuses de mal pagador, per políticament correctes que siguin. Es veu d’una hora lluny que no és la nena sinó el seu pare qui ha provocat tot aquest enrenou, perquè l’opinió de les nenes i de les dones musulmanes no se sol tenir en compte mai en la seva vida, ni per triar vestit ni per triar marit. Malauradament, me fa que aquesta nena té mal pronòstic: amb la vostra covardia mai no s’integrarà a l’escola, ni a la llengua ni al país. És molt probable que, amb qualsevol excusa, la tornin deixar a casa. Si no és ara, d’aquí a pocs anys, voluntàriament o obligada, deixarà els estudis i serà venuda al millor postor com si d’una peça de bestiar es tractés i vosaltres en sereu còmplices. Aquesta política que apliqueu no en té res de progressista: és discriminatòria, injusta i sotmesa a la religió, fomenta la desigualtat i la marginació i obstaculitza la integració. La llibertat d’un s’acaba quan comença la dels altres. En democràcia les normes es decideixen per majoria i, ens agradin o no, les hem de respectar, tant si som d'aquí com si som d'allà. Aneu en compte, encara hi sou a temps a regular la situació, ja heu claudicat una vegada i malauradament, com hem après a les pel·lícules, els xantatges mai no s’acaben: darrera el primer pagament en ve una altre i un altre ...
8 comentaris:
bravo!
Sí Xoia, bravo!
Ho veig exactament que tu
mercè
Sí Xoia, bravo!
Ho veig exactament que tu
mercè
De fet, aquests nens que tu parles, sí que van a l'escola amb dessuadores dels països catalans, l'estelada, els antifeixistes, els nazis fora, el barça és més que un club i totes les marques, slogans, declaracions d'intencions, submissions i propaganda de tots bàndols que et puguis imagina. De fet, per ser tots iguals, hauríem de tornar als uniformes, que ningú m'escolti i agafi la idea ara. Els meus fills han portat tota la propaganda esquerrana, republicana i antimonàrquica a les samarretes i ningú els ha dit res, jo la primera. No sé, no ho veig tan clar, a mi personalment no em molesta i nosaltres no diem res de res a les noies que porten el mocador. Jo he estat estones asseguda al costat d'alguna de grandeta, que no suportava ni va voler mai ensenyar-me els cabells. I jo no la forçaré a res. Al nostre costat no hi tenia ningú conegut i no volia, doncs ja em va bé. Salut, maca, fins aviat.
Estic força d'acord amb la zel.Que no passi com amb les fotos del rei "no vols caldo,dues tasses".
Les diferents formes de vestir, sempre han tingut un rerafons ideològic i expressió de la cultura i de la societat a on es viu, o de on es prové.
La meva àvia, que es va morir a l'any 1981, la recordo sempre amb mocador, roba quasi negre (no era pas vidua) i fandilles quasi fins els peus. Segurament no devia estar integrada, en la societat democràrica que tot just llavors començava.
Les meves vivències i records amb fan ser absolutament indiferent amb les formes de vestir. He estat testimoni d'una colla d'estranyeses.
De l'altre avia que es va morir quan jo tenia 3 anys, m'han explicat que els diumenges tornava del poble completament escandalitzada quan veia les primeres turistes amb fandilles just per sota dels genolls.
Les primeres vídues que no es varen posar de negre ( no fa pas tants anys) no se les devia pas mirar gairebé, la gent ben pensant.
Les primeres minifaldes també varen portar escàndols i els primers bikinis.
Veure els primers capellans sense sotana també estrenyava.Fa poc que es veuen alguns homes amb roba sense mànigues.
I ara a part del mocador a algunes escoles hi ha el debat de les noies que porten el melic a l'aire. Se les deixa o no? El melic sí i el mocador no, o al revés?
Ara ens ha donat pel famós mocador, però i les negres que porten aquells vestis amb tantes coloraines i de diverses capes, i tant llargs? Ho pot acceptar una societat democràtica com la nostre?
Certes formes de fer quan es volen imposar, desapareixen per la porta per tornar a entrar per la finestra. Quan els "modernistes" espanyols del segle XVIII varen voler suprimir la capa i el barret tradicional en els homes, hi va haver l'anomenat "motin d'Esquilatche". Els revolucionaris russos varen proclamar l'ateisme de l'estat i 70 anys després les esglésies es varen tornar a emplenar i l'església ortodoxa torna a ser religió de l'estat.
L'Ataturk va prohibir tots els símbols musulmans en la vestimenta i va proclamar un estat laic. Qui mana avui a Turquia?
Els canvis en les formes han d'anar acompanyats de canvis de fons, estructurals i per això es necessita temps. Algunes imposicions són contrapruduents.
Estic content d'alguns avenços que ha fet la nostra societat, però no m'agrada aquest cofoïsme occidental, ni contraposar la cultura àrab amb la nostra. Crec que no podem estar massa orgullosos de nosaltres mateixos. No cal endinsar-se en les croades o la inquisició. Fa trenta anys les dones del nostre país no podien tenir una conte al banc o tenir un passaport, sense el permís del marit . I això històricament és una escopinada. Si recordem de on venim serà més fàcil entendre a on estan ara les dones, que han vingut de fora. Tot el que es diu de les dones àrabs es veritat, però la lacra de la societrat "cristiana" és l'assassinat de les dones en mans dels seus martis o ex-marits.
L'ablació la trobo repugnant, però fins els anys 60 a les dones els hi estava prohibit a la societat "cristiana", sentir o expressar plaer sexual. No hi hjavia una ampiutació física, però si psíquica.
Encara hi ha matrimonis arreglats, ( i durarà força temps), però en la societat rural més o menys benestant que es fa formar a partir de la guerra dels remençes ( amb elas drets dels masovers i el dret de successió) i fins ben entrat el segle XX , els matrimonis arreglats era la norma a una part important de Catalunya.
Els anarquistes varen començar a parlar "d'amor lliure" a finals del XIX i principis del XX. Volien expressar la reivindicació que l'home i la dona puguessin escollir lliurament la seva parella.
Potser algú que no estigui imbuït de la nostra cultura trobarà estrany que puguen escollir parella, al cap de cinc anys el 50% dels matrimonis estan separats. I evidentment dins els nostres paràmetres està perfectament justificat.
No és un problema de mocador si o no, o de societats avançades o enderrerides. La complexitat és enorme. Aquests dies els diaris i teles van plens del fet que un jove "cristià" va agredir a una jove també "cristiana", però equatoriana. Hi faig la caricatura expressament.
Sempre m'ha estrenyat, que en Nixon el fessin dimitir per unes cintes il·legals i no per la guerra del Vietnam. O en Clinton estigués a punt de plegar per una becària i no per les bombes que va fer tirar contra Líbia.
Ara em passa el mateix. No entenc que porti més polémica el mocador de marres, que no pas fenomens com "la cama caliente" o que els empresaris ja els hi va bé que els immigrants no estiguin legalitzats. Així no han de pagar seguretat social i els sous poden ser més baixos.
No fa gaire es va trobar a Mataró una fàbrica clandestina a on els treballadors vivien com esclaus.
Així sí que estem fent una societat de segona o tercera categoria i un autètic exércit de reserva de ma d'obra.
Aquí està el perill de veritat per una societat"moderna i integrada"
No havíem quedat que les lleis del país les havien de complir tothom?
Perquè les dones o els homes magrebins acabats d'arribar sí i alguns dels nostres empresaris no?
aixo mateix diu la pilar rahola :-S
la meva opinió del tema és una mica extensa, així que si tens 5 minutets xoia, entra al meu blog i llegeix el post que vaig fer sobre aquest tema.Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada