divendres, d’agost 04, 2006

Agost

Som al mes d'agost i és costum que el país es trasbalsi. Com que a la majoria de gent de Barcelona, que és la majoria de la gent del país, se li acut de fer vacances els mitjans de comunicació funcionen amb els seveis mínims, com si només haguéssin d'atendre les urgències informatives. Els titulars dels diaris, i suposo que el gruix de paper, es redueixen a la meitat. La televisió aparca les sèries habituals fins al setembre i amortitza les velles que ja estem farts de veure. Els telenotícies parlen de dos o tres novetats importants i para de comptar. Com que la major part de la informació es basa en les bajanades establertes que diuen els polítics i aquests també fan vacances, els sobra espai i l'emplenen amb altres bajanades que fan altra gent quan fan vacances. La majoria de programes ensenyen això: gent que canta i balla tan malament com pot, gent que surt a sopar a fora o a fer copes, que navega, que neda, que es diverteix...
Mentre Barcelona queda buida els nostres pobles s'emplenen fins a vessar. Darrera tota aquesta gent que menja, beu i es diverteix hi ha una altra colla de gent que cuina, serveix, neteja i penca més hores de les que toquen. Gent que ha de collir les tomates, pescar les gambes, matar els xais i obrir les botigues. I d'altres que, com jo, fent vida normal, ens hem de quedar a casa a parar la fresca si no volem perdre hores fent cues per tot arreu. Això sí, pagant el peix més car.
Al setembre, quan nosaltres poguem fer vacances, els polítics es posaran l'americana i la corbata, i a veure qui la diu més grossa. Sortiran a la televisió, ocupant la meitat dels telenotícies, sense dir mai allò que pensen realment, el que voldríem saber nosaltres. Tornaran les sèries habituals, volent explicar en un dia l'absència de dos mesos dels personatges. Els magatzems i supermercats anunciaran la tornada a l'escola i haurem de comprar els llibres per la mainada. Començaran els ruixats i les tramuntanades i la tarda se'ns farà curta. Malgrat tot, potser podrem gaudir d'aguns dies de tranquil·litat.
Mentre Catalunya giri al voltant de Barcelona, mai no podrem ser un país normal.