dilluns, d’agost 07, 2006

Quina hora és?

Aquest migdia, tornant de Palamós amb la meva germana, fastiguejada i mig adormida per la cua a la carretera, he tingut un ensurt de mort, em sembla que era entrant a Palafrugell. Mig obro els ulls i em trobo a davant un cartell immens amb el cap d'en Montilla escapçat i unes lletres que deien: "ARA ÉS L'HORA DELS CATALANS" o una cosa així. Òstia tu, quina hora és, he pensat jo, imaginat que encara era al llit enmig d'un malson. L'hora de fer el vermut, diu la meva germana. Bona idea per refer-te de la carretera i de l'espant.
Quatre olives i una cervesa al pic del migdia et fan veure les coses d'una altra manera. És l'hora dels catalans, no pas de les catalanes, així que nosaltres no tenim hora, que cuinin els homes. Quina mena de rellotge deu tenir aquest en Montilla que marca l'hora dels catalans? És de broques o és digital? Si és l'hora dels catalans deuen ser dos quarts de dues, no pas les tretze trenta. Ara, de quins catalans parla, dels catalans del burro o dels catalans del toro? Per aquests serien les "dos i mitxa" anant bé. Per cert, que no tenia el rellotge dels catalans, en Montilla, el dia del merder del Prat? En quin cau estava amagat? Tothom vinga demanar explicacions al President i a la pobra Tura, i ell que encara és ministre d'Espanya i per això mana molt i podia fer creure a les forces d'ocupació, ben desaparegut. Devia ser a fer un curset intensiu de català autòcton en un poblet on ningú no el coneix. Pots comptar! A Rupià segur que no hi era. Me fa que no deu pas ser gaire ben rebut. Vet aquí que ara els catalans tenen hora pròpia: "dos quartos de dos", hora del fino amontillado i la pescadilla. Arria vaileta, que ja són quarts de tres i és hora d'agafar la pedra tosca i esmolar bé les eines.

2 comentaris:

Joan Margall ha dit...

Xoia, li tens una mica de mania a en Montilla. Jo que em pensava que eres una dona d'esquerres... .

Anònim ha dit...

Ostram...quan vaig llegir el nou eslògan, vaig pensar exactament el mateix...hora dels catalans???