Ahir nit, tot saltant canals de televisió, em vaig trobar d'escallimpantes amb un reportatge del 33 sobre dones iranianes. Només d'entrada, l'aspecte d'aquelles dones era esgarrifós. Tapades de cap a peus amb una roba massotera i un artilugi a la cara, una mena de màscara, que només deixava al descobert els forats de la boca i dels ulls. La boca per poder menjar, no pas per poder parlar, i els ulls per caminar endavant sense empassegar, no pas per mirar què passa al seu voltant. S'assamblaven més a un cavall de càrrega d'un carreter, amb regnes invisibles, que no pas a una persona. Quan parlaven, la por i la impotència, traspuaven dels seus ulls. Se sentien éssers inferiors, amb menys drets que els animals. Vivien infelices en la seva petitesa, treballant de sol a sol, per portar la casa, satisfer els homes i criar el fills, l'únic objectiu de la seva vida. Si tenen una filla, saben el destí que li espera: deixar l'escola als 7 anys per quedar-se tancada a casa fins als 12 o 13, quan un home desconegut la compri per casar-s'hi, obeir-lo, parir i criar fills fins que ell se'n cansi i es casi amb una altra de més jove que ocuparà el seu lloc.
Sense anar tan lluny, un paquistanès del Raval, en un programa de TV3, s'en feia creus (és un dir) de que les dones d'aquí caminessin al costat del seu home, no pas un metre al darrera com fan les seves. Aquí mateix, un petit empresari explicava que un treballador seu, marroquí, no acceptava de cap manera que fós la seva dona qui li pagués la setmanada, que se sentia humiliat...
A mi, francament, em faria una mica de basarda que alguns d'aquests homes poguessin triar el govern del meu poble. No crec pas que el seu vot coincidís amb el meu en cap aspecte, fins i tot l'opció més conservadora potser els semblaria massa tolerant i al cap de poc farien el seu propi partit islamista.
Les dones d'aquest país hem trigat molts anys a arribar on som i el que hem de procurar és que totes les dones que hi viuen tinguin els mateixos drets que nosaltres, els mateixos drets que els homes. Hem d'impedir que cap dona s'hagi d'ajupir davant d'un home i sotmetre's a la seva voluntat per força i menys en nom de la religió. Hem de fer saber a aquests homes que les dones no tan sols tenim ànima ( si és que algú en té) sinó que tenim un cervell que moltes vegades funciona millor que el seu. Per aquí s'ha de començar.
4 comentaris:
T'exposo un cas hipotètic:
Imaginem una família d'origen marroquí que ja fa uns quants anys que viu a Torroella. Durant els primers anys van estar de lloguer en una casa vella al centre del poble. Des de fa poc s'han comprat un pis en noves promocions que neixen i creixen com bolets a Torroella últimament. Com a propietaris paguen, lògicament, l'IBI, impost municipal que ha pujat bastant els últims anys. També paguen d'altres impostos a l'Ajuntament. Les escombraries, per exemple. L'home treballa de paleta pel seu compte i té una furgoneta per a treballar. Paga, doncs, l'impost de circulació a l'Ajuntament. Tenen un fill que fa poc ha fet 18 anys i s'ha comprat un cotxe de segona mà. Paga, doncs, un segon impost de circulació. Tenen una nena petitona que cada estiu va al casal. Paguen, doncs, una inscripció que vorejen els 300 euros. I podriem seguir amb diversos exemples. Els pares no tenen la nacionalitat espanyola, tot i que tenen permís de residència i permís de treball. Els fills sí, ja que van néixer aquí. Els pares, doncs, no poden votar ja que no tenen la nacionalitat espanyola. Això sí, impostos si que en paguen i per això sí que són bons. Segons el projecte de llei presentat al congrés, aquests pares en el futur podran votar. Però segons el teu article tu no hi estàs d'acord. O sigui: no poden triar els polítics que han de regir el poble, no poden escollir les idees que s'impulsaran des de l'Ajuntament, no poden escollir si volen uns polítics que els proposin pagar més o menys impostos o invertir més o menys en determinades propostes. En definitiva no poden triar el seu alcalde i regidors/es. Conclusió: són bons per pagar impostos, això si perquè és un deure, però no són bons per escollir els administradors d'aquests impostos, ja que per això no serveixen. És això el què vols dir amb el teu article?
Ah! I no és un cas hipotètic. Aquesta família són veïns meus.
Àixò que exposes anònimament és una situació concreta que no ve al cas. Jo deia "alguns d'aquests homes" dels que parlava abans. Per a mí, el dret a la llibertat i a la igualtat entre home i dona és fonamental, molt més important que el dret a vot, i molts d'aquest homes no els respecten per res. Jo mateixa m'he discutit amb algun per això de l'ànima i el cervell, per això ho dic. Ara es parla de drets i deures i és evident que el deure de respectar els drets de les dones va primer que el d'aprendre llengua, història i cultura catalana, tot i que els considero importantíssims. S'ha de començar educant en la igualtat i el respecte a la seva religió no pot ser cap excusa vàlida per permetre que les dones visquin com fa 500 anys. Pregunta-li al teu veí si la deixa anar a la platja (al Marroc hi poden anar si l'home ho vol), si la deixa seure a taula quan hi ha convidats, si la deixa anar sola al cine, i tantes altres coses que nosaltres fem sense ni pensar-hi. Pregunta-li, també, si la deixaria votar amb criteri, sense emplenar-li el sobre ell.
Per altra banda, els de Batasuna també paguen impostos i no es poden presentar a les eleccions, no?
Xoia, penso que en aquest escrit has posat el dit a la llaga. El dret a la igualtat entre homes i dones és indiscutible, hem estat molts anys per aconseguir-ho (tampoc fa tants anys que les dones votem aquí i la reivindicació del dret a vot tenia la següent justificació: "Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades del 1900, en la reivindicació del dret de vot per a les dones"-escrit commemoració 8 de març )conseqüentment el dret de vot de les persones immigrants que viuen i treballen aquí també és innegable -també els de Batasuna poden votar-.
De tota manera els drets universals d' un poble:llengua, historia i cultura són col.lectius i per tant estan per sobre dels individuals. Són drets i deures de tothom.Per mi,la religió és individual, però això, seria un altre apartat per discutir .
Hola Xoia,
Sols et deixo constància que he passat pel teu bloc, de ben segur que et continuaré visitant.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada