PROPOSTA DE GOVERN

L'endemà de les eleccions, davant l'evidència que cap partit pot governar tot sol, tothom s'aventura a dir la seva sobre quin pacte és el més probable o el millor per Catalunya. Ha guanyat CiU, que de fet són dos, així que els socialistes s'afanyen a dir que si sumem els seus vots amb els de Iniciativa els guanyen d'un, per tant el dret a formar govern tant és dels uns com dels altres. Ben cert, però el President no ha pas de ser necessàriament el cap de la llista més votada, pot ser-ho qui obtingui més vots a la investidura. Dic això perquè jo considero que en Carod, de tots ells, és l'home que més s'ajusta al perfil ideal d'un President de Catalunya. És una persona que sempre ha lluitat per les nostres llibertats, ara i quan anaven maldades, i coneix amb escreix la llengua, la cultura i la història del nostre país, molt més que qualsevol dels altres candidats. Ara bé, tots sabem que a Espanya el tenen com un dimoni, com l'encarnació de tot els mals terribles que els hi poden arribar a venir. Els seus companys del tripartit, expulsant-lo del govern, callant o criticant-lo, hi han contribuït. Vàren demanar el seu cap pel bé del país i el vàren obtenir. Per això sé que proposar en Carod com a president seria com demanar la lluna en un cove, però demanar un sacrifici semblant als companys socialistes seria de justícia i contribuiria a tenir un govern catalanista i d'esquerres de debó.
Jo proposo que el President de la Generalitat sigui en Castells, el número dos de la llista i conseller en funcions, un socialista català molt més ben preparat i adient que en Pepe Montilla. El fracàs de voler fer president de Catalunya un espanyolista, que no coneix bé ni la llengua del país que vol governar, ja s'ha vist a les urnes. Ell no ha guanyat, ni de vots ni d'escons, se n'haurien d'adonar tots plegats. A la gent sobiranista o mínimament catalanista li fa pànic la possibilitat de que sigui ERC qui el faci president. Si fos així, no li perdonarien ni la majoria de militants i molt menys l'electorat. No oblidem que queden les ferides de l'expulsió d'Esquerra del govern i seria de benèits tornar a entrar-hi sense contrapartides fortes a canvi.
Pel bé de tots i principalment del país, el senyor Montilla hauria de plegar "voluntàriament", com ho va fer en Carod, com en Maragall... Seria normal que ara, amb el disgust, tingués un episodi reactiu, estrés o depressió, que li impedís fer-se càrrec de les responsabilitats de govern. Sempre li queda l'escó de Madrid per entretenir-se, no? Diria molt a favor d'ell si deixés la via lliure a un govern d'esquerres catalanista com cal.

Si tal com volen a Madrid els socialistes pacten amb CiU, en Montilla tampoc no serà el president i possiblement, per orgull, també renuncii a ser conseller en cap i se'n torni a Madrid. No és més fàcil sacrificar-se abans i deixar el càrrec i l'oportunitat de governar als seus companys de partit i de llista? Els tercers socis del tripartit ben segur que hi estarien d'acord. I la gent progressista de Catalunya també li ho agrairia.