dijous, de maig 29, 2008

BLANQUES O NEGRES?

Abans de començar la partida cal triar el bàndol i repartir les fitxes. Davant els dèficits econòmics, estructurals, socials i polítics i que pateix Catalunya i el desànim generalitzat dels catalans potser el color més adient seria el negre, però precisament per això escollirem el blanc: ja n’hi ha prou de pessimisme i victimisme, per guanyar ara ens cal agafar confiança, pujar l’autoestima i pensar positivament. Ja tenim els equips: Catalunya blanques, Espanya negres, només cal anar col·locant les fitxes a un costat o l’altre del tauler.
Qui juga amb les blanques? Doncs senzillament tothom qui es vulgui sentir plenament català, tant li fa que sigui nascut aquí o hagi vingut de fora, el més important és que estimi la nostra terra i respecti la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua. Tothom qui vulgui viure plenament en llibertat per decidir què volem fer, on volem anar i amb qui volem tenir tractes, sense el llast i les cadenes imposades que ens retenen lligats a Espanya, a sol i serena, treballant com a esclaus en nom d’una pretesa solidaritat i d’una unitat forçada.
Qui juga amb les negres? Tota aquella gent que se sent principalment espanyola encara que visqui a Catalunya, que considera aquesta terra com una propietat, que vol ignorar la nostra història, que ridiculitza la nostra cultura i menysprea la nostra llengua, substituint-les per les seves. Tota aquella gent que fa prevaler el dret de conquesta, que ens intenta arrabassar la identitat i que ens tracta com una reserva indígena que cal explotar i sotmetre contínuament. Tota aquella gent que, havent nascut aquí, per mala fe o per ignorància, es fa còmplice dels dominadors, renegant dels seus orígens per diners, per poder, per pretesa modernitat o simplement per formar part del bàndol dels vencedors.
Qui són els espectadors? Aquells que per dubtes, per por, per mandra o per conformisme no es decideixen per cap dels dos oponents. Els qui per origen, per inèrcia o per educació se senten catalans i espanyols en més o menys grau. Tots plegats conformen tota la gamma de grisos, des del gris perla al marengo i es poden anar aclarint o enfosquint segons com es vagi desenvolupant la partida. Aquest grup és el més nombrós i de moment, potser per necessitat, sembla decantar-se cap a les blanques.
Del nostre joc depèn la seva alineació per la victòria final.

6 comentaris:

Xevi Prats ha dit...

Els escacs no son el meu fort, hi havia jugat de petit, però ara fa molts anys que no toco un tauler. De totes maneres i si no recordo malament... qui te les blanques comença a jugar. Doncs a que esperem els catalans? Hem de ser nosaltres qui obri el joc, tenim les blanques i ens toca moure fitxa. Ens caldran bons estrategues, per que ens intentaran fer totes les trampes possibles i les no possibles, també.
Però a Catalunya hi ha gent suficientment preparada per guanyar aquesta partida, només cal que tinguin un bon suport al darrera de quanta més gent millor. A Europa s'estan jugant més d'una partida en aquests moments i algunes poden acabar amb algun peó matant el rei. Per que no ho podem fer nosaltres també...

Anònim ha dit...

I qui és el rei? al bàndol contrari el tenim clar, però i el nostre? no en tenim ni en volem cap. I doncs quin és l'objectiu a matar des de la competència?
S'han de definir bé les figures per poder tenir una bona estratègia. S'ha de tenir un bon equip ben integrat que treballin com un de sol, no poden haver-hi desavinences. Estem realment preparats per aquesta lluita? Tenim l'objectiu enemic clar, però no sabem per on ens agafarà el toro. Més ens val tenir tots els talons d'Aquiles controlats.
Nina

Anònim ha dit...

No només hi ha blanques i negres. També hi ha peons, cavalls, torres i reis. I ningú vol ser peó en aquesta partida. Com a la cançó dels Pets tothom vol ser rei.

xoia ha dit...

No sigueu impacients, de moment només hem triat color, en el proper escrit repartirem les fitxes amb el paper que ha de jugar cadascuna

Agustí ha dit...

Això promet! Com a espectador, aposto per les blanques :-)

Anònim ha dit...

a mi m'agraden també les fotos amb color!!